Els acudits dels mitjans i la llibertat d’expressió

El Consell de la Informació de Catalunya tramita la queixa d’un particular contra un acudit de Ferreres publicat a El Periódico en la secció Animus Iocandi ( el passat 16 d’agost de 2012).

El reclamant considera que com ex-empleat de banca, l’esmentat acudit és una clara inducció a la violència envers un col·lectiu molt concret.

elperiodico

“En els temps que corren, els “banquers” estan considerats com els culpables de tots els nostres mals, però s’hauria d’explicar, al conjunt de la societat, la diferència entre un “banquer” i un “empleat de banca”, i aquesta tasca correspondria a uns mitjans de comunicació interessats en difondre informacions objectives”.

Sense resposta del diari

El Consell de la Informació de Catalunya es va adreçar a la direcció del diari  per demanar les oportunes al·legacions, sense que hi hagués cap resposta per la seva banda.

El CIC no veu vulneració del Codi Deontològic

logo-FCIC-CIC

El  Consell de la Informació de Catalunya considera que l’acudit motiu de la queixa no vulnera cap dels articles del Codi Deontològic de la professió periodística catalana.

Els periodistes que contribueixen als mitjans amb les seves opinions, com és el cas del dibuixant afectat, tenen completa llibertat d’expressió excepte quan inciten a la violència, cosa que es fa molt difícil d’afirmar en el cas que ens ocupa.

Hi ha codis ètics europeus que deixen clar que l’àmbit de la llibertat d’expressió és més ampli que el de la informació, sobre tot si es tracta d’humor. En aquest sentit, és pertinent citar aquí la sentència del Tribunal Constitucional espanyol 23/2010, que diu que “la caricatura constitueix , des de fa segles, una de les vies més freqüents d’expressar mitjançant la burla i la ironia, crítiques socials o polítiques”. I afegeix l’ esmentada sentència: sovint “aquest tipus de sàtira és una forma d’expressió artística i crítica social que amb el seu contingut inherent d’exageració i distorsió de la realitat persegueix naturalment la provocació i l’agitació”.

Aquest marge més ampli de la llibertat d’expressió humorística ve encara més justificat perquè el tema tractat amb ironia té un indubtable interès públic en aquest context de crisi econòmica en la que hi juguen un paper destacat el sistema bancari i financer.

(veure resolució completa)

queixes-online-etica-codi-deontologic

Aquesta entrada s'ha publicat dins de queixes i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *