Ciutat Vella i Gelida

logo oficial FCIC

Els recents casos del barri barceloní de Ciutat  Vella, en el qual un jove va ser presentat precipitadament  com responsable d’una mort violenta, i el de la localitat de Gelida, amb acusacions semblants dirigides al marit de la víctima, revelen una vegada més fins a  quin punt les sospites sobre el comportament d’una persona  s’anteposen al dret a la  presumpció d’innocència. La presumpció de culpabilitat, el judici del telediario i altres formes d’enjudiciament a través dels mitjans constituïxen una vulneració flagrant d’un dret consagrat per la Constitució i per les lleis, que els mitjans informatius han de respectar, amb independència de les circumstàncies que en cada cas puguin concórrer en la personalitat dels inclosos en una investigació policial o una causa judicial.

L’article 10 del Codi Deontològic aprovat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya diu: “Observar escrupolosament el principi de presumpció d’innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs”. Es tracta d’un compromís ètic que no admet excepcions i que, si es vulnera, pot comportar greu perjudici pel que fa a la preservació del dret a l’honor i la pròpia imatge, reconeguts també com un bé jurídic subjecte a protecció. En els casos de Ciutat Vella i de Gelida, la informació en calent va dur a molts informadors i mitjans a treure conclusions precipitades, no exemptes de prejudicis, que van danyar greument els drets fonamentals. Passats uns dies, les sospites es van esvair, però els perjudicis causats –donar per suposades culpabilitats que després no es van concretar– avui resulten difícilment reversibles.

Justament és aquesta dificultat de reparar el dany causat,  la primera raó que ha de dur als mitjans a extremar la prudència en el lèxic utilitzat per, almateix temps, atenir-se al respecte que correspon als drets fonamentals. La distància entre referir-se a algú com “presumpte autor” d’un delicte o titllar-lo “d’autor” és la que separa la salvaguarda dels drets de l’interessat de la seva vulneració. Fins i tot quan intervé sentència judicial, la culpabilitat és una consideració de naturalesa estrictament jurídica atesos els molts casos en els que, amb el pas del temps, s’ha demostrat la innocència d’algú condemnat. El dret penal no és una ciència exacta i el periodisme tampoc ho és, raó per la qual totes les cauteles estan justificades en aquest tipus d’informacions.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *