Internet planteja nous paranys deontològics als periodistes

La problemàtica de les xarxes socials reclama l’atenció dels consells de premsa europeus

La problemàtica de les xarxes socials i la proliferació de nombroses microempreses amb una línia i objectius poc o gens periodístics presenten dilemes deontològics i una nova casuística que reclama la deguda atenció dels organismes autoreguladors europeus, segons es va debatre en una jornada organitzada el 10 de desembre pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC). L’acte, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes, portava com a títol “D+D: Deontologia periodística a l’espai digital” i va comptar amb la participació d’un panell d’experts, que van estar d’acord en considerar l’ètica periodística comuna per a tots els mitjans i suports, descartant que hagi d’haver unes normes específiques per als productes periodístics que es difonen a la xarxa.

El president del Consell de la Informació de Catalunya, Roger Jiménez, va explicar a la presentació que l’acte era conseqüència d’un seguit de queixes contra la publicació digital Girona Notícies per haver vulnerat la pràctica totalitat del principis del Codi Deontològic. “Conscients de que no es tractava d’un cas aïllat –va afegir- vam decidir analitzar a fons els reptes i els paranys deontològics que presenta la xarxa”.

El moderador de l’acte, Salvador Alsius, professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, va deixar palès que a Internet es fa difícil establir una frontera clara entre allò que s’ha de considerar producció periodística i l’aportació espontània de la ciutadania. Al seu entendre, els difusors d’informació haurien de deixar clar si accepten o no un grau de responsabilitat editorial, i també que les normes ètiques obliguen especialment les pàgines web que siguin la versió electrònica de les publicacions preexistents en altres suports. Els periodistes que mantenen blocs personals o participen en xarxes socials haurien de deixar clar si ho fan des de un rol professional o a títol personal.

Roger i Llúcia

Sobre aquest particular, l’ex-presidenta del CIC, Llúcia Oliva, qui va participar a la darrera reunió de Consells de Premsa europeus celebrada a Tel Aviv, va explicar que aquesta situació ha comportat canvis importants en el sistema d’autoregulació en algunes d’aquests organismes, com ara el suec, que ha modificat el seu codi deontològic incorporant les pàgines web dels diaris tradicionals i acceptant les queixes sobre els mitjans adherits que apareixen a les xarxes socials. La participació del públic als mitjans digitals i la moderació dels comentaris va ser un altre de les problemàtiques tractades degut a l’aparició de comentaris racistes i insults. Finalment, Oliva va presentar una iniciativa del Washington Press Council (que participava com a observador a Tel Aviv) en forma de segell en favor del periodisme ètic anomenat TAO (Transparency, Accountability and Openness), similar al que ha creat el CIC, a fi de que els estudiants de periodisme, els periodistes, els blocaires i a tots aquells que realitzen informació formulin un compromís a la seva audiència de ser transparents, donar comptes i estar oberts a la societat.

Manuel Núñez Encabo, president de la Comisión de Arbitraje, Quejas y Deontología de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), va subratllar que el periodista ha de conviure amb l’ampli espai del ciberespai on també es troben les xarxes socials, però s’han d’aprofitar les noves tecnologies i treballar amb elles. Va posar com a exemple l’actualització constant de les informacions, i va assenyalar que les darreres queixes que ha rebut la seva entitat, una de elles de la Casa Reial, fan referència a aquest fet. Tanmateix va puntualitzar que les noves tecnologies estan en mans dels ciutadans, que poden exigir els seus drets als periodistes. S’ha de garantir, va remarcar, que els continguts siguin veraços i respectuosos amb els drets fonamentals. Però, va afegir, “no pot haver-hi periodisme sense periodistes”.

Taula rodona lateral

Allà on es parla de rigor informatiu i es recorda la separació entre informació i opinió, s’hi podria esmentar també la separació entre informació i publicitat, segons el periodista i analista Albert Cuesta, qui va fer notar que a molts blocs es donen publireportatges sota l’aparença d’informació. També va denunciar el fet de que els mitjans digitals estan interessats a incloure molts comentaris perquè això augmenta el seu cabdal de visites. Pel que fa als comentaris a la xarxa, segons Cuesta hi ha mitjans que deleguen la tasca de moderar-los al periodista que ha fet la informació, però pot passar que aquest tendeixi a mantenir els comentaris positius i a eliminar els negatius.

A diferència de Cuesta, el cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya, Saül Gordillo, va defensar el foment de la lectura com una forma més de participació i de realimentació a partir de les preferències del públic. I també les “paraules ganxo” als titulars a fi de que els “buscadors” trobin fàcilment  els textos del mitjà. Gordillo es declarà favorable a la permanència dels documents a Internet per raons de manteniment de la integritat del producte, però també per la raó que un volum excessiu de peticions de despenjar declaracions es faria inassumible.

En síntesi, els participants van demanarals actors de l’espai digital responsabilitat editorial, rigor, control de participació, el reconeixement de l’autoria i evitar el plagi sense cap de mena de concessió.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *