Dret a la pròpia imatge en temes de prostitució

El programa Els Matins de TV3 ha estat objecte d’una queixa al Consell de la Informació de Catalunya.  En un reportatge que va emetre el programa el passat 22 d’octubre de 2012, la reclamant que formula la queixa apareix contestant preguntes d’una periodista. La queixa addueix com a motiu  la vulneració del seu dret a la pròpia imatge argumentant: “Tot i haver dit que no em gravessin, ho van fer i se’m reconeix perfectament”.

elsmatins

El reportatge s’anuncia com: “Les prostitutes de carretera se senten perseguides” (s’entén, pels Mossos d’Esquadra) i en ell la periodista anomena la denunciant com a “Tania” (nom no real) i aquesta apareix en tot moment d’esquenes, de mitja esquena cap amunt, vestida amb un jaquetó blau fosc sota un paraigua en un dia de lleugera pluja. Del cos físic de la denunciant només s’aprecia el cabell de color negre. En cap moment la imatge de la denunciant es presenta en cap altra posició que l’assenyalada i mentre parla pràcticament no es mou. En algun moment de la gravació es mostren tres noies més que es troben sota un pont al costat de la carretera. Aquestes noies estan gravades molt de lluny i apareixen o d’esquenes o de costat amb el rostre tapat per un mòbil o  mostrant una part de cos per sota del coll.

LA RESPOSTA DEL MITJÀ 

El director del programa “Els Matins”, el Sr. Manuel Sarrau,  al·lega, en síntesi, el següent:

  • Que la imatge de la reclamant “surt  d’esquenes durant tota la connexió, tal i com es va acordar amb ella mateixa de forma telefònica uns dies abans. En les imatges enregistrades que acompanyaven la connexió, varem tenir una cura especial a no ensenyar mai el rostre de cap de les persones que hi sortien”.
  • “La realització del reportatge es va fer d’acord amb les persones que hi sortien, les quals van designar prèviament quina seria la persona que exerciria com a portaveu per contestar les nostres preguntes en directe. En tot moment varem mantenir el pacte fet de mostrar-les només d’esquenes”.
  • “Em sap greu, si una d’aquestes persones creu que se la reconeixia. No era la nostra intenció, justament pel manteniment del respecte a l’anonimat a que moltes vegades les obliga l’exercici de la seva professió”
  • “Consultat l’equip de reporters que van estar presents al lloc dels fets, m’asseguren que en cap moment ningú se’ls va adreçar dient que no volia ser enregistrat. Només els van dir que volien sortir sempre d’esquenes per a no ser reconegudes”.
  • “Lamentem des del programa que algú s’hagi pogut sentir ofès, doncs aquesta no era la nostra intenció, però no podem acceptar el motiu de la queixa per totes les raons que us acabo d’expressar”

ARGUMENTACIÓ DE LA RESOLUCIÓ

codi-deontologic

Del criteri 9 del Codi Deontològic es desprèn que el que protegeix la norma ètica és un dret, el de la pròpia imatge, coincidint així el contingut de la norma jurídica  amb la deontològica.

El dret a la pròpia imatge es garanteix com a dret fonamental a l’art. 18. de la Constitució espanyola, desenvolupat en la Llei Orgànica 1/1982 de Protecció Civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, en especial  l’art. 7.5 quan descriu com a forma d’intromissió en el dret que ens ocupa “la captació, reproducció o publicació per fotografia, film o qualsevol altre procediment, de la imatge d’una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d’ells, excepte en els casos previstos en l’art. 8.2”, excepcions que no són aplicables al cas. La persona que formula la queixa és una persona privada, la imatge de la qual apareix de forma principal, i no accidental, en la informació en què apareix.

La nota més essencial per determinar si ha estat o no infringit aquest dret és la de la recognoscibilitat, és a dir, si a través de la difusió de la imatge gràfica s’identifica la persona físicament fent-la reconeixible de forma visible. D’altra banda, la vulneració es produeix només en el cas de que la persona identificada no hagi consentit la seva captació, gravació o comunicació gràfica. El consentiment ha de ser exprés i ha de versar tant sobre la obtenció de la imatge, com la seva concreta publicació o difusió en un determinat mitjà de comunicació. Exprés vol dir que inequívocament es produeix l’autorització, bé sigui en un document escrit, de paraula o per actes o conductes que la facin palesa.

No obstant, des de la vessant ètica i només a títol de recomanació al mitjà afectat, el CIC considera que quan les persones que han de sortir en imatge han mostrat alguna reticència en aparèixer o han demanat garanties de que no seran reconegudes, seria convenient que la proposta de filmació de TV3 i la forma de realitzar-la quedés ben palesa en un document escrit que fos acceptat també per escrit per qui ha demanant l’anonimat.

Igualment en les filmacions que poden afectar el dret a la imatge, els mitjans de comunicació han de tenir una molt especial sensibilitat en resguardar els drets dels particulars definits legalment donada la incidència moral o social que la transgressió d’aquests drets por suposar, i que la observança dels conceptes ètics aplicables en aquest camp afegeix un plus de qualitat a la informació que pot no donar-se només amb el mer compliment de les normes legals. En qüestions com aquesta, que són sensibles, es pot intuir que la persona gravada pot no ser plenament conscient dels graus del possible reconeixement que dependran del mètode de gravació (per exemple, per la veu, el cabell, les mans o el vestit hom pot ser reconegut/da per gent que li és propera), per la qual cosa, des de la vessant ètica, el periodista ha d’informar suficientment d’aquests riscos.

Entrant en el contingut de la queixa, s’observa una contradicció entre la manifestació de la denunciant segons la qual “tot i haver dit que no em gravessin, ho van fer”, i l’al·legació del director del programa Els Matins de TV3 que manifesta que “la realització del reportatge es va fer d’acord amb les persones que hi sortien … en tot moment varem mantenir el pacte fet de mostrar-les només d’esquenes (…). Consultat l’equip de reporters que van estar presents al lloc dels fets, m’asseguren que en cap moment ningú se’ls va adreçar dient que no volia ser enregistrada. Només els van dir que volien sortir sempre d’esquenes per a no ser reconegudes”.

Essent, doncs, aquest punt controvertit, una paraula contra una altre, només podem acudir a la lògica, que ens porta a considerar que les persones que surten a les imatges per força  havien d’haver observat que se les estava gravant amb càmeres de televisió i que en cap moment van impedir-ho. En conseqüència, entenem que es produeix una autorització a la presa d’imatges que es fa palesa per la conducta de les persones objecte de la gravació, molt especialment per la denunciant que respon d’esquenes amb tranquil·litat a les preguntes de la periodista sense mostrar cap actitud impeditiva ni desautoritzadora.

D’altra banda, segons la Sra. G., en les imatges emeses se la “reconeix perfectament”. No obstant, el visionat del vídeo del programa desmenteix aquesta asseveració, tota vegada que la denunciant apareix sempre d’esquena, pràcticament immòbil, sense que es pugui observar al llarg de tota l’entrevista cap part del seu rostre o d’una altra part del seu cos que la pogués fer reconeixible. Mancant, doncs, la nota de la re cognoscibilitat, no hi pot haver vulneració a la imatge tota vegada que en la informació no s’ha identificat la persona davant de tercers.

És més, si d’alguna manera s’hagués pogut reconèixer la denunciant i només en els seus cercles més íntims, fóra per la seva veu i manera d’expressar-se, ja que la veu s’emet sense distorsions tècniques. Però en aquest supòsit, a part de no ser objecte de denúncia, és evident que existeix consentiment en l’emissió de l’àudio de la gravació tal com s’ha donat a conèixer, per la qual cosa tampoc hi pot haver infracció al dret reclamat.

ACORD

El CIC estima que en el programa Els Matins de TV3 no s’ha produït vulneració del dret a la pròpia imatge. No obstant, el CIC recomana que quan les persones que han de sortir en imatge han mostrat alguna reticència en aparèixer o han demanat garanties de que no seran reconegudes, seria convenient que la proposta de filmació de TV3 i la forma de realitzar-la quedés ben palesa en un document escrit que fos acceptat també per escrit per qui ha demanat l’anonimat.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de queixes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *